I ja ha arribat el darrer dia del primer trimestre!!!!
Això fa olor de vacances!!
Avui hem tingut un dia variat. Hem fet un xic més de pati, hem jugat al quinto, ens ha vingut a visitar Sa Magestat el Rei d´Orient Melcior i el seu patge,...
Tothom ha marxat carregat!!!!!
Ep!!! Recordeu de treballar en la vostra llibreta de textos i d´anar visitant el bloc!!! Properament us penjarem activitats per a no "rovellar- vos"!!!
Tots els éssers vius es poden classificar en cinc grans grups anomenants regnes. Cada regne agrupa éssers vius que comparteixen determinades característiques.
Els éssers vius s’agrupen en regnes.
Sabries dir quants i quins són?
Regne animal.
Regne vegetal.
Regne dels fongs
Regne dels bacteris
El 5è regne
Anem- ho a estudiar!!!!!
Carme, Imma i Jaume
EL REGNE DELS ANIMALS
Els animales són éssers vius pluricel·lulars que s’alimenten d’altres éssers vius.
Gairebé tots els animals es poden desplaçar: per buscar l’aliment, fugir dels perills, trobar refugi,…
Disposen d’òrgans dels sentits i d’un sistema nerviós, que els permet captar tot el que passa al seu voltant.
Es classifiquen en dos grans grups:
* Animals vertebrats. Tenen columna vertebral. Cavall, tortuga,...
* Animals invertebrats. No tenen columna vertebral. Escarabat, calamar,...
EL REGNE DE LES PLANTES
Les plantes són éssers vius pluricel·lulars que es fabriquen el seu propi aliment. Per això diem que són autòtrofes.
El procés que fan servir les plantes per fabricar-se l’aliment és la fotosíntesi.
Per fer-la necessiten: aigua, sals minerals, diòxid de carboni i llum solar.
Les plantes viuen fixades al sòl per l’arrel. La tija creix per sobre del sòl i sosté les fulles, les flors i els fruits.
Es poden classificar en dos grups:
* Plantes amb flors. Es reprodueixen mitjançant llavors. Margarida, pomera,...
* Plantes sense flors. No es reprodueixen mitjançant llavors. Flagueres, molses.
EL REGNE DELS FONGS
Els fongs s’assemblen als animals i les plantes, però com que no són ben bé ni una cosa ni l’altra formen el seu propi regne.
Característiques dels fongs
No es desplacen i molts viuen al sòl.
No es fabriquen el seu aliment, l’han de prendre d’altres éssers vius com plantes en descomposició, restes d’animals o aliments en mal estat.
Els més coneguts són els bolets, com el xampinyó.
Però, et sembla que és el mateix fong que bolet?
Es poden classificar en dos grups:
* Fongs pluricel- lulars: són les floridures, que creixen sobre la fruita o el pa, i els fongs que formen bolets. Les seves cèl- lules no formen teixits, sinó que s´agrupen en llargs filaments molt prims (micelis).
De vegades les floridures fan malbé els aliments, però n’hi ha que s’usen a la indústria.
Segur que els has vist sobre el pa, els tomàquets, les llimones i altres aliments quan fa dies que són a la nevera o dins de bosses de plàstic i es mantenen humits (són de color verd o negre).
* Fongs unicel- lulars: són els llevats, que ens ajuden a fabricar aliments com el pa o determinats formatges (roquefort, cabrales, gorgonzola,...)
Llevat
Pasta per fer pa amb llevat
Fong o bolet?
Els fongs estan formats per una xarxa de fils anomenada miceli.
Aquests fils recullen l’aliment i creixen sota terra.
Quan arriba la temporada adequada els filaments donen origen als bolets, que intervenen en la reproducció del fong (per espores).
EL REGNE DELS BACTERIS
Els bacteris són els éssers vius més petits que hi ha.
Són tots unicel·lulars, però aquesta única cèl·lula és més petita i senzilla que la dels animals o plantes ( no té nucli).
Són molt abundants i els podem trobar a tot arreu : al terra, l’aire, l’aigua...
També n’hi ha que viuen dins dels éssers vius, com els bacteris de l’aparell digestiu, que ens ajuden a fer la digestió dels aliments.
EL CINQUÈ REGNE
Els éssers vius que no pertanyen a cap dels altres quatre regnes queden inclosos en aquest cinquè.
Aquí us deixem més informació sobre les cèl- lules, que us servirà, juntament amb el que fem a classe, per a estudiar el tema dels ÉSSERS VIUS.
Al final hi teniu videos i activitats interessants!!!!
Endavant!!!
Carme, Imma i Jaume
L'estructura de les cèl·lules
Les cèl·lules presenten una estructura força complexa. En general, es distingeixen les parts següents:
La membrana cel·lular. És la capa que envolta i protegeix la cèl·lula. Aquesta membrana és porosa, i pot ser travessada per diverses substàncies com ara l'aigua i les substàncies nutritives.
El citoplasma. És el líquid contingut dins la membrana. En el seu si es troben els diferents orgànuls de la cèl·lula i el nucli.
El nucli. És l'òrgan encarregat de dirigir les funcions de la cèl·lula: captar aliment, coordinar els moviments i reproduir-se. Algunes cèl·lules, però no tenen nucli.
Els orgànuls cel·lulars. Són petits òrgans que suren en el citoplasma. N'hi ha de diferents tipus. Algunes de les seves funcions són emmagatzemar aliment i transformar l'aliment en energia.
Tipus de cèl·lules
Les cèl·lules animals.Tenen una membrana cel·lular i un citoplasma , on suren el nucli i diversos orgànuls cel·lulars.
Les cèl·lules vegetals. Es diferencien de les cèl·lules animals perquè tenen, en uns orgànuls especials, un pigment verd anomenat clorofil·la i, envoltant la membrana cel·lular, una capa rígida anomenada paret cel·lular, que és dura. Aquesta paret fa que les branques i els troncs, a vegades, siguin tan durs
Tenen una forma més regular, com prismàtica.
Les cèl·lules dels bacteris. Es diferencien de les cèl·lules dels animals perquè no tenen nucli tot i que tenen material nuclear. Així doncs, tenen una membrana cel·lular protegida per una paret cel·lular, el citoplasma, diversos orgànuls cel·lulars i matèria nuclear.
Reproducció de les cèl- lules.
L'organització dels éssers pluricel·lulars
Els éssers pluricel·lulars, com ara els animals i les plantes, estan formats per diferents tipus de cèl·lules. Així, en les persones trobem cèl·lules musculars, cèl·lules de la pell, cèl·lules sanguínies, cèl·lules nervioses, etc. Les cèl·lules de cada tipus no viuen aïllades: s'agrupen formant teixits, òrgans i aparells.
· Alguns tipus de cèl·lules humanes:
Cèl·lules musculars:
Són allargades. Es contreuen i s'estenen.
Cèl·lules nervioses:
Estan formades per un cos central i un llarg eix (neurona)
Cèl·lules sanguínies:
Formen part de la sang. No tenen nucli (glòbul vermell,...)
Cèl·lules de la pell:
Tenen formes diverses: planes, cilíndriques,
prismàtiques, etc.
Cèl·lules sexuals:
Són les cèl·lules que participen en la reproducció de tot l'organisme (espermatozoide)
Teixits, òrgans i aparells
Les cèl·lules d'un mateix tipus s'agrupen formant teixits. En són exemples el teixit de la pell, el teixit muscular i el teixit nerviós.
Teixits:
El teixit muscular està format per cèl·lules musculars.
Els teixits d'un o diversos tipus s'agrupen formant estructures i s´uneixen per treballar conjuntament en una funció i donen origen als òrgans, com ara el cor, el cervell i els ulls..
Òrgans: El cor està format per diversos teixits.
Els òrgans s'agrupen en aparells o sistemes, con ara l'aparell locomotor, l'aparell circulatori i el sistema nerviós. Cada aparell o sistema realitza una funció específica en l'organisme.
Aparells i sistemes: L'aparell circulatori està format per diversos òrgans.
La unió de tots els aparells i òrgans dóna lloc a un organisme , és a dir, a un ésser viu complet.
Tots els éssers vius, realitzen tres funcions bàsiques, anomenades funcions vitals:
La funció de nutrició: inclou la ingestió d'aliments, la seva digestió, l'intercanvi de gasos i l'excreció de substàncies de rebuig.
La funció de relació: inclou la percepció d'estímuls de l'entorn i l'elaboració d'una resposta.
La funció de reproducció: inclou la producció per part dels éssers vius d'organismes iguals a ells, de manera que les espècies es mantenen al llarg del temps.
Tots els éssers vius estan formats percèl·lules. Les cèl·lules són la base de la vida. Les seves característiques principals són:
Són tan petites que només es poden veure amb el microscopi.
Realitzen totes lesfuncions vitals: s'alimenten, es relacionen amb l'entorn i es reprodueixen.
Éssers unicel·lulars i éssers pluricel·lulars
Segons la seva estructura, els éssers vius poden ser:
Éssers unicel·lulars. Estan constituïts per una sola cèl·lula. En són exemples els bacteris, els protozous com ara l'ameba i el parameci, i alguns fongs com ara els llevats i les floridures.
Éssers pluricel·lulars. Estan constituïts per milers o milions de cèl·lules. En són exemples els animals, les plantes i la majoria de fongs.
Existeixen també uns organismes que no estan formats per cèl·lules: són els virus. Els virus es caracteritzen perquè no es poden reproduir per ells sols. Per fer-ho, han 'introduir-se en cèl·lules d'altres éssers vius.
Ja fa fred, neva....i el primer trimestre s´acaba. Segur que l´heu aprofitat molt bé!!!!
Això vol dir també que hem d´acabar de fer un darrer esforç abans de les vacances de Nadal!, acabar de repassar, deures pendents, ordenar treballs, acabar feines,...
Les notes són a la cantonada. Com aniran? Esperem que bé!!!
Preparem- nos per a acabar el trimestre. Cantarem nadales, guarnirem l´escola, i.... a cagar el tió i a esperar els reis!!!
Propietat commutativa: En una suma o una multiplicació, si es canvia l'ordre dels sumands o dels factors, el resultat no varia.
45+23=68 23+45=68 37 X 15= 555 15 X 37= 555
Propietat associativa: Quan se sumen o es multipliquen tres nombres o més, la manera com s'agrupin els sumands o els factors no influix en el resultat final.
(40+15)+22= 55+22=77 (63 x 32)x15= 2.016 x 15= 30.240
40+(15+22)= 40+37=77 63x(32 x 15)= 63 x 480 = 30.240
Carme, Imma i Jaume
ARA, PRACTICA UNA MICA!!!
Per a practicar la propietat commutativa CLICA AQUÍ
.jpg)
